Anna Bou, Judith Serrano i Ismael Carqués
On és el límit?
És una fotografia natural.
Si poguéssim respondre a aquesta pregunta amb una senzilla i clara resposta entendríem que el límit és una figura única i fàcilment mesurable. Però nosaltres creiem que no hi ha un límit, sinó que aquest és quelcom abstracte que varia contínuament en funció de l’individu i del context.
En aquesta imatge les muntanyes hem marquen un límit al que nosaltres anomenem “horitzó”. Però en elles hi ha límits nous, un dels quals podria ser el carrer que jo trepitjo. Aleshores podem afirmar que després d’un límit comença una altra realitat que queda emmarcada dins un altre límit o conjunt de límits, i així successivament s’encadenen les diverses realitats fins a formar el tot. Per tant el límit és alguna cosa totalment relativa que està determinada pel lloc on ens trobem i pel context (limitacions, etc) que ens rodeja. El límit està per tot arreu, tot pot ser el límit.
Conclusió: ens va semblar interessant el posar aquesta pregunta perquè ningú pot determinar on és exactament un límit.
En aquesta imatge les muntanyes hem marquen un límit al que nosaltres anomenem “horitzó”. Però en elles hi ha límits nous, un dels quals podria ser el carrer que jo trepitjo. Aleshores podem afirmar que després d’un límit comença una altra realitat que queda emmarcada dins un altre límit o conjunt de límits, i així successivament s’encadenen les diverses realitats fins a formar el tot. Per tant el límit és alguna cosa totalment relativa que està determinada pel lloc on ens trobem i pel context (limitacions, etc) que ens rodeja. El límit està per tot arreu, tot pot ser el límit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada