Alba Rius Tomàs, Kenny Honores Tutivén i Aran Castellà Ibarz
Finit o infinit?
Realment les coses tenen fi? O som nosaltres els que hi posem fi?
Si estem fent un treball podríem dir en un moment concret que l'hem acabat, perquè ja ha superat els objectius plantejats, però també podríem dir que aquest treball no l'acabarem mai perquè sempre el podrem continuar, si ampliem els nostres objectius.
Si omplim un vas d'aigua i ens el bevem podríem dir que l'aigua s'ha acabat, però si el tornéssim a omplir indefinidament veuríem que l'aigua no s'acaba mai.
Els camins que escollim podríem dir que tenen un final quan els abandonem o quan els donem per acabats, però també podrien continuar.
Hi ha qui pensa que els camins s'acaben, que tenen un límit a partir del qual ja no poden continuar, i hi ha qui diu que els camins són infinits, que sempre continuen i que som nosaltres els que els fem finits.
Hem triat aquesta pregunta perquè ens fascina el fet de que les coses no tinguin un final, és a dir, que siguin infinites i llavors hem volgut contrastar-ho amb les coses finites. Per representar-ho hem buscat alguns exemples quotidians que presentessin els dos punts de vista.
M’ha agradat molt la forma en que han plantejat la pregunta,ja que es ven cert que el fi de les coses ens els fiquem les mateixes persones, també es cert que solem relacionar el fi de les coses amb el fi dels nostres objectius, i aquests depenen única i exclusivament de l’individu que se’ls marca, com més ambiciosos siguem més infinites seran les coses ja que els nostres objectius també estan ampliats per l’afany de fer més saber més etc...
ResponEliminaNomés crec en un fi en els quals la voluntat humana no hi pugui intervenir, i són els fets naturals, com per exemple la mort, a no ser que prenguis la decisió de ficar-hi fi per voluntat pròpia.
Annabel Riasol Torres